Va conquerir nous regnes als musulmans d'al-Àndalus i va lluitar per esdevenir emperador dels europeus. La vida i l'obra d'un monarca excepcional en el complex univers de l'edat mitjana hispànica.
Descripció de l'obra
Poeta, historiador, astrònom i jurista, Alfons X (1221-1284) fou un dels monarques més brillants i decisius de la història d’Espanya. La seva figura emergeix amb llum pròpia d’entre les tenebres de l’edat mitjana i s’imposa amb força renovada en els nostres dies com un clar precursor de la modernitat, tant per la concepció que tenia de l’autoritat i l’Estat —al marge del poder de l’Església i la noblesa— com per la seva condició d’humanista i d’impulsor de les ciències i l’art, que li ha valgut l’apel·latiu universal de «rei Savi».
Polític ambiciós i de cultura extensa, va encapçalar la lluita contra els musulmans, va enfrontar-se a les revoltes nobiliàries i va lluitar per fer realitat un somni: accedir al tron imperial germànic. En el transcurs del seu regnat, l’Escuela de Traductores de Toledo va assolir el moment de màxima esplendor i es van publicar grans obres jurídiques com el Fuero Real, l’Espéculo i les Partidas, que van renovar per primera vegada el dret tradicional.
En aquesta biografia definitiva, el prestigiós medievalista Julio Valdeón Baruque fa un recorregut per la trajectòria vital, intel·lectual i política d’Alfons X, des de la seva formació cultural exquisida i les primers victòries militars fins al final amarg del seu regnat, quan —definitivament esfondrats els somnis imperials i traït pel seu propi fill— va decidir el repartiment dels regnes.
