El tema és la memòria del trauma viscut en la postguerra. L'invent és una novel·la que espurneja d'intel·ligència, d'humor rabiós i descarnada tendresa per uns personatges que són els fantasmes de l'autor —i de tot un país que no sap exorcitzar-los. L'argument podria resumir-se així: el 1982, un escriptor que s'assembla a Marsé entrevista un home condemnat a presó l'any 1949 per un assassinat que recorda haver comès sense recordar-ne el mòbil. L'objectiu de l'entrevista és escriure el guió d'una pel·lícula per a un director pertinaçment antifranquista, tot i que serà produïda per un manefla de la televisió que converteix la història en un porno històric protagonitzat per una p**a cega.
Però la p**a tan distingida del títol no és aquesta, sinó la manera que tenim d'explicar-nos a nosaltres mateixos. La famosa memòria. Lector, benvingut siguis en aquesta escola de tall i confecció.
